Per què és important «Com provar la restauració d’una caixa forta xifrada»

Un fitxer pot existir però ser incomplet, estar corrupte, correspondre a una frase equivocada o no ser compatible amb una versió més nova de l’aplicació. Provar la restauració converteix una suposició en evidència.

Procediment pràctic

  • Creeu una còpia xifrada nova i anoteu-ne la data i la versió de l’aplicació.
  • Utilitzeu el procediment documentat de restauració sense dependre de la caixa forta activa.
  • Obriu elements antics, nous, grans i de formats poc habituals.
  • Confirmeu el nombre d’elements i manteniu un registre senzill de restauracions.

Límits i casos d’error

  • Comprovar només que el fitxer de còpia té una mida superior a zero
  • Fer la prova mentre la base de dades activa encara està disponible
  • Obrir només miniatures

La Laia comença amb una prova no sensible: «Creeu una còpia xifrada nova i anoteu-ne la data i la versió de l’aplicació.» Després segueix la segona comprovació: «Utilitzeu el procediment documentat de restauració sense dependre de la caixa forta activa.» Aquest escenari fictici il·lustra el procés de decisió; no és un informe de proves del producte.

  • Comprovar només que el fitxer de còpia té una mida superior a zero
  • Fer la prova mentre la base de dades activa encara està disponible
  • Obrir només miniatures

Amb quina freqüència ho he de provar?

Feu una prova després de canvis importants d’aplicació o dispositiu i segons una periodicitat proporcional als canvis de la caixa forta.

Puc fer la prova amb dades sensibles?

Utilitzeu mostres representatives i una destinació controlada; després elimineu les còpies de prova.

Fonts principals d’aquesta guia